Tots hem sentit curiositat alguna vegada sobre quina és la causa que en el cos humà es formi una substància com la cera.
No sembla gaire normal que es formi, i menys encara a l’oïda, un òrgan petit i intern. D’altra banda, Té alguna funció? I, si és així, Quin és? Intentarem donar resposta a aquestes preguntes i també alguns consells sobre com evitar el seu excés.
Efectivament, el que tenim a l’oïda és cera i, a més, es fabrica aquí. Més concretament en el conducte auditiu extern, és a dir, la part d’ aquest òrgan que es troba entre l’ orella i l’ anomenat oïda mitjana. En aquesta zona es troben unes glàndules que són les encarregades de fabricar aquesta matèria zerosa, que rep el nom tècnic de ‘cerumen’.
La cera té dues funcions importants: D’ una banda, conté substàncies químiques especials que combaten les infeccions que podrien danyar l’ interior del canal auditiu; i, de l’ altra, la cera actua com a escut entre l’ exterior i el timpà, impedint que hi arribin la pols o la brutícia.
La cera és necessària; el problema comença quan la tenim en excés. Resulta molt molest perquè impedeix escoltar bé i, en ocasions, és dolorós. Normalment, després de generar-se, baixa a través del canal auditiu extern fins al principi de l’oïda i, des d’aquí surt a l’exterior, en rentar-lo o es cau per inèrcia.
No obstant, hi ha persones que la fabriquen en excés. En aquests casos i en persones en què s’acumuli massa, és recomanable extremar la higiene de l’oïda. Aquesta s’aconsegueix rentant-lo sovint, però no és recomanable utilitzar bastonets o els dits, ja que es corre el risc d’empènyer la cera cap a dins i danyar el timpà.
Si l’ excés de cera persisteix, consultar el metge és el que s’ indica.
La cera
Com que la cera s’ està produint constantment, el canal auditiu té sempre la suficient com per estar protegit.
Un bon sistema casolà és rentar les oïdes amb una infusió de pomera, deixant-la reposar deu minuts tapada, perquè no s’evaporin les substàncies que conté
