El perjudici en la salut de les nostres oïdes varia en funció de la intensitat, la durada i la freqüència de l’ escolta
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que milions d’adolescents i adults joves —entre 12 i 35 anys— de països amb ingressos mitjans i alts corren el risc de perdre l’audició. La meitat d’ells, pel mal ús de dispositius de reproducció de so, inclosos els smartphones, i un altre 40% també té relació amb el so: per exposar-se a nivells danyosos en llocs com discoteques, bars o esdeveniments esportius. “El dany que es produeix en l’oïda interna, ja sigui perquè el so és molt elevat o perquè es prolonga molt en el temps, és molt preocupant en els joves”, indica Alejandro Harguindey Antolí-Candela, otorrinolaringòleg d’HM Hospitales.
El volum màxim d’alguns auriculars supera el “llindar del dolor”
El perjudici en la salut de les nostres oïdes varia en funció de la intensitat, la durada i la freqüència de l’ escolta. Quan, per exemple, anem a un bar sorollós es pot provocar una pèrdua auditiva temporal o una sensació de suc a l’oïda, que es coneix com a tinnitus i que acaba desapareixent amb el pas del temps. No obstant això, si ens exposem a sons forts durant molt de temps i de forma habitual, els danys a les cèl·lules sensorials de l’oïda poden ser permanents i irreversibles. I el problema no només es limita a la capacitat d’escoltar, “també afecta la comprensió i el desenvolupament del llenguatge, dels idiomes, les relacions socials i el desenvolupament cognitiu. Fins i tot quan és lleu”, afirma l’otorrino.
La principal recomanació de l’OMS per prevenir el problema és no escoltar música amb aquests dispositius durant més d’una hora diària i com a molt al 60% de la capacitat de so. En molts telèfons mòbils, en pujar el volum la barra de so passa a ser groga i canvia a vermell quan està massa alt. L’organització també aconsella no superar les vuit hores diàries en un lloc de treball on hi hagi més de 85 dB o els 15 minuts d’exposició al soroll del carrer, que són uns 100 dB, nivells que se superen a la majoria de bars i locals d’oci on solem passar més d’un quart d’hora.
Hi ha aplicacions que permeten mesurar el soroll que hi ha al nostre entorn
El soroll no està sol en la música dels nostres mòbils, en els llocs d’oci i treball o al carrer. Molts dels electrodomèstics que tenim a casa poden superar els 80 dB, com les batedores, trituradores de gel o les aspiradores, poden produir un soroll per sobre dels 90 dB. Encara que en aquests casos, “en tractar-se d’un ús puntual, el risc de dany és mínim”, afirma l’otorrino. Això no significa donar via lliure al soroll a casa: hem de tenir cura del volum al qual posem la música tot i que l’escoltem amb altaveus i al qual posem la televisió per veure una pel·lícula. A més, si fem servir determinats aparells —com radials o trepants— és fonamental usar protecció.
