A continuació trobarem d’una manera pràctica i didàctica, les pautes necessàries sobre el que hem de fer i no hem de fer a l’hora de cuidar les nostres oïdes.
El principal objectiu és reeducar sobre els mals hàbits adquirits des de la infància, intentant corregir-los a través d’una informació precisa i adequada per prevenir danys innecessaris.
Les xifres són aclaridores de l’evolució de les patologies auditives: el 50% dels espanyols ha patit taps en les oïdes en alguna ocasió, i prop d’un milió i mig pateix problemes auditius de forma regular.
A continuació, detallem els punts principals:
1. Netejar les oïdes per fora assetjant-se amb aigua i sabó assecant-los amb una tovallola, és un mètode aconsellat i inofensiu, ja que aconsegueix l’assecament extern de l’oïda i la higiene estètica.
2. No pressionar la cera cap a dins, ni introduir estris punyents.
No és aconsellable introduir ungles, bolígrafs, forquilles, amb això només s’aconsegueix introduir brutícia, provocar infeccions i pressionar la cera cap a l’interior. Són els mètodes més utilitzats pels espanyols per netejar-se les oïdes juntament amb els bastonets, malgrat els riscos que poden desentranyar per a la salut.
4. No utilitzar mai els bastonets de cotó.
Si fa servir els clàssics bastonets, ha de saber que els metges ho desaconsellen rotundament, perquè el que aconsegueix és compactar i introduir el cerum cap al fons de l’oïda externa i és més difícil la seva extracció. Són el nostre major enemic a l’hora de provocar certes patologies auditives, arribant a produir pèrdues d’audició, ferides, infeccions i perforacions. Només s’ aconsella la utilització per a la neteja del pavelló auditiu en aquells recovecs com l’ Hèlix quan la neteja d’ aquest es dificulta amb una tovallola i com a molt l’ entrada del conducte auditiu sense aprofundir a l’ interior.
Paradoxalment, el 74% de la població sap que els bastonets poden contribuir a l’aparició de problemes d’oïdes. No obstant això el 93% dels espanyols continuen utilitzant bastonets per a la higiene de l’oïda per costum o per desconeixement d’altres alternatives.
5. El millor moment per a la higiene és durant la dutxa o el bany.
És el millor moment, ja que tenim la pell humida i és més fàcil retirar el cerumen. El líquid ha de romandre d’ 1 a 2 minuts dins l’ oïda, mantenint el cap inclinat, per després incorporar-la a la seva posició normal, de manera que flueixi l’ aigua temperada, la qual porta amb si la cirera reblanida que s’ absorbeix amb cotó. És un procediment ràpid que a la llarga ens estalvia temps i complicacions.
6. La periodicitat de lahigiene de l’oïda ha de ser en dies alterns.
El millor és deixar 2 o 3 dies entre cada neteja. Un terme mitjà que no permeti acumular un excés de cera en les nostres oïdes per evitar la pèrdua d’audició, patir taponament, molèsties, sorolls, marejos i vertigen o picor a l’oïda. Però que alhora, mantingui un mínim de cera natural que protegeixi les nostres oïdes, com per exemple evitant l’entrada de substàncies de l’exterior.
7. Utilitzar aigua marina, banyar-se al mar.
Entre els avantatges de l’aigua de mar destaquem el seu caràcter natural, és isotònic, estèril, sense conservants per evitar al·lèrgies, sense gasos propel·lents, ric en bicarbonats que afavoreix la disgregació del cerum i conté minerals i oligoelements que dissolen els àcids grassos.
8. Augmentar la precaució en nadons per evitar les otitis.
Més del 80% dels nens menors de 3 anys ha patit alguna vegada una otitis (inflamació de l’oïda mitjana), convertint-se és la segona causa de consulta més freqüent en els nens. És un dels col·lectius, juntament amb la gent gran més afectats. Des dels 6 mesos d’ edat ja poden utilitzar els difusors d’ aigua de mar per prevenir aquests casos, ajudeu-lo a tenir una bona higiene nasal i auditiva: fer rentats amb l’ aigua marina ajuda, a llarg i curt termini, a prevenir les otitis.
9. Evitar l’ús continuat d’auriculars i altres aparells externs.
Els auriculars de reproductors mp3, mans lliures o tampons aïllants d’ aigua i soroll, afavoreixen la producció de cerumen, introdueixen residus i brutícia que van engrandint el tap de cera, a més de produir infeccions i pèrdues d’ audició. Avui dia, és una de les causes afavoridora d’aquestes patologies i està en continu creixement, la generació mp3 acabarà passant factura per a la salut auditiva.
10. Acudir a l’especialista almenys una vegada a l’any.
Si té tendència a la formació de taps o desenvolupar patologies auditives ha d’ acudir a un especialista més assíduament. Entre les persones més afectades es troben: aquelles persones que a causa simplement de la genètica són més propenses a produir taps de cera, a més dels homes (en comptar amb més pèl al conducte), els nens, la gent gran, els nedadors o les exposades a ambients amb molta pol·lució o soroll, la generació mp3, etc.
Es recomana acudir a l’otorrino un cop l’any o fer cas de les recomanacions de professionals com els farmacèutics per a la seva higiene i prevenció. L’otorrino apareix en escena massa tard, quan ja hi ha algun problema auditiu, otitis o taps de cerumen, entre les patologies menors.
